L’escassetat d’aigua és una problemàtica actualment molt present en les nostres ments. Tanmateix, no només és deguda a la sequera, és un problema estructural: parlem d’escassetat d’aigua quan les demandes d’aigua dolça en una regió són superiors a la disponibilitat. La variabilitat climàtica pròpia del Mediterrani, on l’alternança entre períodes de sequera i períodes més humits és un fenomen normal, fa que de per si ja siguem propensos a patir escassetat d’aigua, però l’escalfament global, el creixement de la població i la sobreexplotació de recursos són factors que l’agreugen, i encara l’agreujaran més en el futur proper.
Una gestió sostenible i eficient dels recursos disponibles és essencial per fer front a aquest futur, i per aconseguir-ho és necessari entendre com els rius responen a fenòmens meteorològics i a l’activitat humana, com pot ser la construcció d’embassaments, pous per extreure aigua d’aqüífers, o abocaments a riu. Els models hidrològics – equacions matemàtiques que ens permeten simular els processos que determinen el cicle de l’aigua – són una potent eina que ens permet explorar com factors climàtics i antròpics han afectat o afectaran la disponibilitat d’aigua als rius, i per tant l’ús que en podem fer.
ICRA ha desenvolupat un model hidrològic que permet reproduir els processos, tant naturals com antròpics, a Conques Internes de Catalunya. Amb aquest model és possible avaluar com diferents escenaris climàtics i de gestió – per exemple, la restauració d’un aiguamoll, l’augment dels cabals ecològics o la construcció d’un nou embassament – poden impactar sobre els recursos hídrics. Per tant, el model permet identificar possibles quines mesures de gestió són més beneficioses.
El model també es pot aplicar per a estudiar amb més detall l’evolució dels recursos hídrics en el passat. En aquest estudi ICRA ha analitzat els patrons i tendències en els recursos hídrics a Conques Internes de Catalunya al llarg dels últims 20 anys, identificant una clara reducció dels cabals i un increment de la intermitència – és a dir, l’assecament temporal d’alguns trams de riu – a gran part del territori malgrat no observar-se una reducció significativa de les precipitacions. També s’observen notables diferències estacionals, sent la tardor l’estació que es veu més afectada, així com un increment en la freqüència, rapidesa i magnitud dels canvis en el cabal a curt termini, cosa que pot afectar negativament als ecosistemes fluvials.
La gestió de l’aigua és un punt clau per al desenvolupament de la nostra societat, i és imprescindible entendre com diferents factors, tant naturals com antròpics, impacten la disponibilitat de recursos hídrics, per poder fer front a reptes actuals i futurs. Eines com el model hidrològic desenvolupat per ICRA permeten caracteritzar i avaluar diferents escenaris, i per tant donar suport a una gestió hídrica eficient, sostenible i resilient.
