Projectes de l'ICRA

Aus aquàtiques com a vectors de dispersió de resistències a antibiòtics (DARABi)

La resistència als antibiòtics (RA) és una greu amenaça tant per a la medicina humana, per a la salut animal i per al medi ambient. Si bé es coneixen molts detalls de l'epidemiologia de la RA en entorns clínics, la informació sobre el paper de la fauna salvatge en l'evolució i dispersió de la RA entre biomes és més limitada. El projecte coordinat (DARABi) investiga la prevalença de la RA en diferents espècies d'aus aquàtiques, considerant: i) les seves relacions ecològiques (dieta, temps de farratge i rutes migratòries) en ambients afectats per contaminació antròpica (sistemes naturals a Andalusia que difereixen en el seu grau de contaminació), i ii) la seva capacitat per viatjar a llargues distàncies (espècies migratòries vs. sedentàries). Per assolir aquests objectius, DARABi coordina dos subprojectes, un liderat per experts ornitòlegs i investigadors biomèdics (Subprojecte # 1 Universitat de Sevilla) i un altre liderat per ecòlegs microbians i biòlegs moleculars (Subprojecte # 2 ICRA). Aquest últim proposa resoldre fins a quin punt les diferents espècies d'aus aquàtiques actuen com a reservoris de bacteris resistents a antibiòtics i gens de resistència i com es relaciona l'abundància i diversitat de la seva resistoma i moviloma amb el grau de contaminació en els seus hàbitats. A més, es duran a terme experiments de laboratori per determinar fins a quin punt la femta de les aus aquàtiques contribueixen a la disseminació de la RA introduint resistències en el sistema. En ICRA es combinaran tècniques dependents de cultiu i tècniques moleculars d'avantguarda (incloent metagenòmica i seqüenciació de genomes) per aïllar, identificar, quantificar i caracteritzar el resistoma, el moviloma i el microbioma de les diferents espècies d'aus aquàtiques per així poder relacionar-los amb la seva ecologia. Els resultats de DARABi permetran comprendre millor el paper d'aquestes aus en el manteniment i disseminació de la RA a la natura i ajudaran a dissenyar millors estratègies per controlar la seva dispersió i mitigar el seu impacte en la salut global.