Nosaltres
Serveis
-Un equip internacional coordinat des de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) mostra com ha canviat la temperatura i el gel als llacs en els últims quaranta anys, i estableix que només el canvi climàtic pot explicar-ho.
– S’estima que, a finals del segle XXI, l’escalfament mitjà dels llacs podrà augmentar fins a 4,0 °C i la durada de la capa de gel serà de 46 dies menys.
– La rellevància d’aquest estudi és que per primer cop podem descartar que aquests canvis observats estiguin causats per la variabilitat natural del sistema climàtic», explica Rafael Marcé, investigador de l’ICRA i coordinador de la xarxa internacional que ha fet possible aquest treball
La investigació internacional, liderada pel grup de recerca BCLIMATE de la Vrije Universiteit Brussel (VUB), mostra un augment mitjà de 0,5ºC en la temperatura mitjana de l’aigua superficial dels llacs en els últims 40 anys, i una reducció del període cobert de gel de 10 dies, ja que la capa de gel es forma més tard i es fon abans. Aquests canvis globals en la temperatura i la coberta de gel no es deuen a la variabilitat natural del clima i només es poden explicar per les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. “Aquestes propietats físiques són fonamentals per als ecosistemes lacustres”, diu Luke Grant, investigador de VUB i autor principal de l’estudi. “Moltes espècies ja estan notant aquests canvis, i a mesura que els impactes continuïn augmentant en el futur, correm el risc de danyar greument els ecosistemes, inclosa la qualitat de l’aigua i les poblacions d’espècies de peixos autòctons”.
Els resultats de la recerca, que ha estat publicada a Nature Geoscience, també prediuen el desenvolupament futur sota diferents escenaris d’escalfament. A finals del segle XXI, en un escenari de baixes emissions, s’estima que l’escalfament mitjà dels llacs s’estabilitzarà a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials i la durada de la capa de gel serà 14 dies més curta. En un món d’altes emissions, aquests canvis podrien conduir a un augment de 4,0 °C i 46 dies menys de gel.
“El fet que els llacs s’escalfen és una cosa que tenim clara des de fa una dècada o més. La rellevància d’aquest estudi és que per primer cop podem descartar que aquests canvis observats estiguin causats per la variabilitat natural del sistema climàtic”, explica Rafael Marcé, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i coordinador de la xarxa internacional que ha fet possible aquest treball. Per aconseguir-ho, l’equip va utilitzar una xarxa global de simulació d’impactes del canvi climàtic (ISIMIP) per llançar milions de simulacions per ordinador, que van simular la temperatura i el gel en 17.000 llacs del planeta en condicions climàtiques històriques i futures. “La comparació de les simulacions històriques amb les dades de llacs en els últims 40 anys és contundent: els llacs s’escalfen i tenen cada vegada menys gel, i això no es pot explicar de cap altra manera que incloent-hi el canvi climàtic induït per l’home en les simulacions”, explica Rafael Marcé.
Les projeccions de la temperatures i la capa de gel en llacs indiquen tendències creixents per al futur en tots els models. Per cada augment d’1 °C en la temperatura global de l’aire, s’estima que els llacs s’escalfen 0,9 °C i perden 9,7 dies de capa de gel. A més, l’anàlisi revela diferències significatives en l’impacte sobre els llacs a finals de segle, en funció de les mesures adoptades pels humans per combatre el canvi climàtic. “Els nostres resultats subratllen la gran importància de l’Acord de París en la protecció de la salut dels llacs de tot el món”, explica Wim Thiery, expert en clima de VUB i coordinador de l’estudi. “Si aconseguim reduir dràsticament les nostres emissions en les pròximes dècades, encara podem evitar les pitjors conseqüències per als llacs de tot el món”.
Publicació:
Grant, L., I. Vanderkelen, L. Gudmundsson, Z. Tan, M. Perroud, V. Stepanenko, A. Debolskiy, B. Droppers, A. Janssen, I.R. Woolway, M. Choulga, G. Balsamo, G. Kirillin, J. Schewe, F. Zhao, I. Vega del Valle, M. Golub, D. Pierson, R. Marcé, S. Seneviratne, and W. Thiery. 2021. Attribution of global lake systems change to anthropogenic forcing. Nature Geoscience, https://www.nature.com/articles/s41561-021-00833-x.
