Missatge del director
“Volem fer una recerca que no només excel·leixi científicament, sinó que també sigui rellevant i útil per al conjunt de la societat”.
L’any 2024 ha estat un any de canvi profund i de nous horitzons per a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). Al març vaig tenir l’honor d’assumir la direcció del centre, i poc després, a l’abril, es van incorporar els nous subdirectors. Amb aquest nou equip de direcció, vam iniciar un procés intens de reflexió estratègica que ha definit l’orientació de l’ICRA per als pròxims anys.
Un dels fets més rellevants del 2024 ha estat l’elaboració i aprovació del nou Pla Estratègic, aprovat al juny, i el posterior co-desenvolupament del Pla d’Acció al llarg de la tardor del 2024. Aquest full de ruta té un objectiu clar: evolucionar cap a un ICRA 2.0, un centre de recerca més obert, més compromès amb la societat i amb un impacte més tangible. Volem fer una recerca que no només excel·leixi científicament, sinó que també sigui rellevant i útil per al conjunt de la societat.
Per això, hem iniciat projectes estratègics transversals que tenen per objectiu connectar millor la recerca amb la transferència de coneixement, millorar la comunicació i la projecció externa del centre, i establir nous mecanismes de participació i governança. També hem començat a treballar en noves normatives internes que reforcin les condicions laborals i les relacions professionals dins l’ICRA, promovent un entorn més inclusiu, participatiu i respectuós.
Aquest camí cap a una nova etapa no hauria estat possible sense l’esforç i la implicació de tot el personal de l’ICRA, a qui vull agrair sincerament la seva dedicació i compromís. Junts estem donant forma a un ICRA més fort, més proper, i més preparat per afrontar els grans reptes que ens planteja el futur de l’aigua i la sostenibilitat.
Pla estratègic 2024-2029
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) enceta una nova etapa amb el Pla Estratègic 2024-2029, aprovat el juny de 2024, que suposa una transformació profunda en la seva estructura, funcions i objectius. Aquest pla no només redefineix les prioritats institucionals sinó que també traça un nou full de ruta per orientar la recerca i les activitats del centre cap a un major impacte científic, social i institucional. Amb l’arribada del nou equip de direcció al primer semestre de 2024 —incloent el director al març i els subdirectors a l’abril—, el pla marca un punt d’inflexió cap a un ICRA 2.0, més obert, transversal i compromès amb la societat.
Un canvi profund en l’estructura directiva
Un dels canvis més visibles del nou pla estratègic és la reorganització de l’estructura directiva. L’anterior model es substitueix per una direcció executiva reforçada per tres subdireccions:
La Subdirecció de Recerca té la missió de fomentar la col·laboració interdisciplinària dins i fora de l’ICRA, coordinar xarxes i impulsar iniciatives de recerca competitives. També vetlla per l’organització de seminaris, tallers i indicadors d’excel·lència, amb el suport de l’oficina d’R+D+I.
La Subdirecció d’Impacte orienta la recerca cap a la generació de canvis socials reals. Promou la formació dels investigadors en narrativa d’impacte, la participació en esdeveniments de transferència i una relació contínua amb el Comitè Empresarial i Social, tot alineat amb la filosofia CERCA.
La Subdirecció de Governança busca optimitzar el funcionament intern, assumint responsabilitats de coordinació de laboratoris i serveis científics tècnics, supervisió d’indicadors amb l’estratègia institucional.
Reforç de la recerca amb visió d’impacte
El nou pla proposa una reorganització de les línies de recerca, superant l’antiga divisió en tres àrees disciplinàries. Ara, la recerca s’articula en 18 línies agrupades en cinc àrees de coneixement: medi, contaminació, tractament, aigua i salut, i governança. Aquesta nova organització afavoreix una visió més transversal i orientada a problemàtiques complexes.
Dues línies són especialment estratègiques i reben prioritat en recursos i estabilització de personal: L17: Economia i governança de l’aigua i L18: Impacte i mitigació de sequeres extremes. Aquestes àrees reflecteixen la voluntat de l’ICRA d’abordar reptes emergents amb un enfocament interdisciplinari i de política pública. A més, es proposa la creació del Claustre de Recerca, que reuneix tots els IP del centre i que serà un espai de deliberació estratègica i de participació activa en la governança científica.
Nova empenta a la transferència i la comunicació
Amb l’objectiu de reforçar l’impacte social i econòmic de la recerca, el pla crea dues noves unitats: la Unitat de Transferència de Coneixement i Tecnologia (KTT) i la Unitat d’Outreach.
La Unitat de KTT canalitzarà totes les activitats relacionades amb la transferència tecnològica, serveis analítics, col·laboracions amb empreses i administracions, i promourà una cultura de valorització de la recerca. Aquesta unitat neix com a resposta a les mancances identificades en les avaluacions externes i a la necessitat de generar nous ingressos i impactes.
D’altra banda, la Unitat d’Outreach estructurarà les activitats de comunicació i divulgació científica, que fins ara havien estat esporàdiques i sense una estratègia conjunta. L’objectiu és millorar la presència pública de l’ICRA, generar continguts de valor, potenciar la participació ciutadana i posicionar el centre com a referent en ciència de l’aigua a Catalunya i Europa.
Millora de la governança i la relació amb l’ecosistema
El pla estratègic també estableix mecanismes nous de relació amb els patrons. Es preveu la creació de taules bilaterals estables amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Girona (UdG) per enfortir la cooperació en projectes, serveis i accions conjuntes. També s’aposta per una integració més efectiva amb la xarxa CERCA, especialment en l’àmbit de la comunicació i les polítiques sectorials.
El Comitè Empresarial i Social, fins ara poc actiu, es vol dinamitzar amb activitats regulars com taules rodones, tallers mixtos o fòrums participatius. Això permetrà que els investigadors ajustin la seva recerca a les necessitats reals de la societat i del teixit productiu.
Finançament estable i noves vies de sostenibilitat
Davant la dependència del finançament competitiu, el pla preveu dues línies clau per a l’estabilitat econòmica:
1. Definició i implementació d’un contracte programa amb la Generalitat que permeti finançar a llarg termini accions estratègiques i prestació de serveis a administracions.
2. Creació d’un programa de mecenatge, obert tant a empreses com a entitats financeres, per captar recursos a través de col·laboracions estables o donacions finalistes i no finalistes.
Equip humà i condicions laborals com a base del canvi
Una de les prioritats del pla és millorar les condicions del personal i les oportunitats de desenvolupament professional. Per això, s’implementa un nou sistema de complements per reconèixer l’assoliment d’objectius i l’assumpció de responsabilitats. Aquest sistema estarà obert a tot el personal investigador. També es preveu un pla de desenvolupament de carrera professional, amb un sistema tenure-track per als investigadors joves, i promocions internes a posicions de major responsabilitat. A més, es vol incrementar el nombre de PIs fins a 20 en els pròxims 5 anys, donant prioritat a perfils amb capacitat de lideratge i captació de recursos competitius.
Finalment, es proposa una avaluació anual de l’activitat investigadora, amb indicadors específics que recullin l’impacte científic, social i institucional de la recerca. Aquest pla és una aposta per una nova manera d’entendre la recerca i la gestió en l’àmbit de l’aigua. El seu desplegament progressiu durant el període 2024-2029 posicionarà l’ICRA com un centre més fort, obert, col·laboratiu i útil per a la societat catalana i el conjunt del sistema de recerca.
ICRA en xifres
Xifres destacades de 2024:
Percentatge d’aportació econòmica de 2024:
Xifres destacades de 2024:
Percentatge de Q1, Q2, Q3-4 en articles de 2024:
Nombre d’articles en % Q1 i %Q1 en lideratge entre 2021 i 2024:
Nombre total de publicacions entre 2021 i 2024:
Xifres destacades de 2024:
Nombre de cites en legislació entre 2021 i 2024:
Xifres destacades de 2024:
% aportació econòmica ktt respecte a projectes competitius:
Xifres destacades de 2024:
Personal de recerca 2024:
% Distribució de gènere per categoria professional 2024:
Mapa del personal d’icra 2024:
Europa: Àustria: 2, Alemanya: 1, Bèlgica: 1, Croàcia: 1, Espanya: 81, Estònia: 1, Finlàndia: 1, França: 2, Grècia: 1, Itàlia: 3, Portugal: 1, Romania: 1, Rússia: 1, Sèrbia: 2.
Àsia: Índia: 2, Iran: 1, Xina: 4
Àfrica: Marrocc: 1
Amèrica: Argentina: 3, Bolívia: 1,
Colòmbia: 4, Equador: 1, Mèxic: 1, Perú: 1.
Xifres destacades de 2024:
Xifres destacades de 2024:
Notícies destacades de 2024
“El canvi climàtic ja és aquí i ha vingut per quedar-se, el que estem vivint només és el vermut”.
La investigadora de ICRA-CERCA Jelena Radjenovic recibe la beca europea ERC Consolidator Grant.
Netejar la mala herba dels boscos millora el cabal de rius i aqüífers.
La humanidad ha alterado el ciclo de la vida en los ríos del planeta.
Enverinats per petits plàstics: Científics de ICRA avaluen el seu impacte i com corregir-lo.
L’ICRA-CERCA lidera un projecte pioner per abordar l’escassetat d’aigua a Espanya.
Estada de recerca de l’investigadora de l’ICRA Josephine Vosse al KU Leuven Plant Institute
Contribució als Parlaments d’aigua: Pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Projecte RIVSTRESS: Efectes dels estressors múltiples sobre la biodiversitat i les funcions dels rius.
L’investigadora Esther Mendoza (ICRA-CERCA) visita l’Institut Salvador Sunyer i Aimeric de Salt.
L’ICRA-CERCA impulsa la recerca en reutilització d’aigua a la conferència REUSE EUROMED 2024.
Vuit investigadors de l’ICRA-CERCA, entre el 2% més destacat del món segons el rànquing 2024 de la Universitat de Stanford.
Maria Pau Garcia-Moll guanya el premi al millor pòster de comunicació per a joves investigadors a EMEC24.
L’investigador Carles Borrego, analitza la resistència als antibiòtics al medi ambient en el I Workshop One Health.
Llançament del projecte AquaLoops4Med.
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) s’incorpora a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP).
L’ICRA-CERCA, protagonista a la Setmana de la Natura 2024 de Girona.
L’ICRA-CERCA destaca al 34è Congrés Anual Europeu de SETAC.
Sobre ICRA
La Generalitat de Catalunya va crear l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), el 26 d’octubre de 2006. La Generalitat de Catalunya participa a l’ICRA mitjançant el Departament d’Empresa i Coneixement. Els centres CERCA, entre ells l’ICRA, formen part del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Missió
La missió de l’ICRA és atraure el talent científic i els recursos financers necessaris per mantenir un centre d’excel·lència a nivell d’aigua. L’institut genera coneixements essencials sobre processos hidrològics, ecosistemes aquàtics (inclosa la salut humana i ecològica) i contaminants químics i microbians, particularment en condicions d’escassetat d’aigua i condicions ambientals extremes (com ara sequeres i inundacions). L’ICRA es centra en el desenvolupament de tecnologies apropiades per al tractament, la millora i la reutilització de l’aigua. L’ICRA duu a terme recerques fonamentals amb un enfocament interdisciplinari i trasllada aquest coneixement a l’administració, la indústria, els científics, els prenedors de decisions i la societat en general.
Visió
La visió de l’ICRA és continuar sent un centre d’excel·lència en l’àmbit de l’aigua i respondre de manera eficient i competitiva als reptes i problemes associats al cicle de l’aigua en general; i més específicament amb l’estat dels ecosistemes, els recursos hídrics, els impactes dels nous productes, les noves tecnologies de tractament i l’ús sostenible dels recursos dins del clima mediterrani (tot i que no exclusivament).
Prioritats estratègiques
Líder en la recerca de l’aigua a Catalunya i el sud d’Europa:
ICRA com a referent en la gestió integral de l’aigua a escala regional i internacional.
Innovació i transferència de coneixement i tecnologies:
Traslladar a la societat solucions innovadores generades per la recerca.
Recerca amb impacte:
Fer recerca que abordi reptes globals i que contribueixi en el desenvolupament de legislacions.
Excel·lència en recerca:
Dur a terme recerca de qualitat, innovadora i amb projecció internacional.
Plataformes científiques i tècniques
Paret verda d’ICRA
La instal·lació experimental de paret verda de l’ICRA representa una tecnologia innovadora per al tractament d’aigües residuals urbanes, especialment les aigües grises (de cuina i de pica), que té com a objectiu fomentar esquemes segurs de reutilització descentralitzats o in situ per a reg de cultius per a consum humà i altres usos.
El disseny replica els processos naturals (adsorció, precipitació, absorció de plantes i biodegradació) que es produeixen en fluxos verticals i horitzontals dels aiguamolls construïts, en una estructura de paret verd modular. La major novetat, en comparar la paret verda de l’ICRA amb les parets verdes comercials existents, és la seva modularitat i flexibilitat.
Infraestructures de Recerca Singulars (IRS): Pilot d’hidroponia
L’ICRA està investigant l’ús de sistemes hidropònics per al tractament i reutilització d’aigües grises i residuals en diversos projectes europeus. El 2024 es va operar una planta pilot als laboratoris del centre, cultivant plantes comestibles (enciam, menta) i de fito-depuració (com càrex) en condicions controlades.
Es van provar diferents aigües grises, incloses les procedents de dutxes d’hotel, bugaderies i cuines, i s’estudien tant l’eficiència del tractament com l’acumulació de contaminants a les plantes i el possible risc per a la salut humana.
Instal·lació de Rius Experimentals
La instal·lació de rius experimentals (ESF) és una plataforma única per a la recerca en ecosistemes aquàtics d’aigua dolça, que permet simular condicions ambientals i estudiar l’impacte de diversos factors com la temperatura, la llum o la contaminació. Des de 2012, ha generat més de 28 publicacions científiques.
A la tardor de 2024, es va dur a terme un experiment dins el projecte Retos20_RIVSTRESS per analitzar els efectes de llegat ecològic en biofilms fluvials, estudiant la seva resistència i capacitat de recuperació davant pertorbacions com la sequera o la contaminació.
Línies de recerca
Segons el nou Pla Estratègic de l’ICRA, s’ha adoptat una nova estructura de recerca per millorar l’eficiència en la gestió de recursos i afavorir una recerca més transversal. Aquesta reorganització substitueix el model anterior basat en tres àrees disciplinàries per un sistema de línies de recerca agrupades en cinc grans àrees: medi, contaminació, tractament, aigua i salut, i governança.
L’objectiu és evitar la fragmentació i potenciar la interconnexió entre línies, especialment en àrees com la governança i la salut. Algunes línies es mantenen, mentre que d’altres s’han redefinit per afavorir el seu desenvolupament fins al 2029.