Els investigadors de l’ICRA Josep Mas-Pla, Meritxell Gros i Nonito Ros alerten, en un article publicat a The Conversation, de la magnitud creixent del problema dels antibiòtics en les aigües subterrànies. Aquestes aigües són essencials per al consum urbà i agrícola, per mantenir els ecosistemes fluvials i per afrontar períodes de sequera. La contaminació per antibiòtics posa en risc tant la salut humana com l’equilibri ecològic.
Les aigües residuals urbanes —incloses les tractades— i els purins utilitzats en agricultura constitueixen les principals fonts d’entrada d’aquests compostos als aqüífers. La seva presència varia segons la interacció entre rius i aqüífers, les pràctiques agrícoles, el consum humà i veterinari i les característiques hidrogeològiques de cada sistema.
A més, el transport subterrani dels antibiòtics és de tipus reactiu: els compostos interactuen amb el medi, s’adsorbeixen, es degraden i generen subproductes que poden resultar encara més tòxics.
Com a contaminants emergents, els antibiòtics poden causar efectes adversos en el medi, fins i tot en concentracions molt baixes. També contribueixen a la propagació de resistències antimicrobianes, considerades per l’OMS com una de les principals amenaces globals.
Tot i que la Unió Europea ha incorporat alguns antibiòtics en llistes de vigilància, encara no existeix un marc normatiu sòlid per controlar-los, especialment en aigües subterrànies. Aquesta manca dificulta comparar resultats entre estudis i aplicar mesures correctores eficaces.
Què cal fer?
Els autors proposen reforçar el seguiment mitjançant:
Cal actuar per garantir una aigua segura per a la població i preservar la salut dels ecosistemes, evitant que la proliferació de resistències antimicrobianes comprometi l’eficàcia futura d’aquest tipus de medicaments.
