Nosaltres
Serveis
Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), un dels científics catalans més citats universalment, nomenat recentment Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida (pendent per culpa del COVID-19), ha participat en un dels primers estudis a nivell internacional que fa una avaluació crítica global sobre els efectes del COVID-19 en la lluita i les lleis contra la contaminació dels plàstics.
Aquest estudi l’acaba de publicar la revista internacional Science of the Total Environment, amb el títol Repensant i optimitzant la gestió dels residus plàstics sota la pandèmia del COVID-19: solucions polítiques basades en el redisseny i la reducció de plàstics d’un sol ús i dels equips de protecció individual i el signen un equip d’experts de la Universitat d’Aveiro (Portugal), Dalhousie University, de Halifax (Canadà), i de l’ICRA, integrat per Ana L. Patrício Silva, Joana C. Prata, Tony R. Walker, Diana Campos, Armando C. Duarte, Amadeu M.V.M. Soares, Damià Barceló i Teresa Rocha-Santos.
L’estudi presenta un resum raonat de la situació actual i de les directives vigents sobre els plàstics i l’evolució de les polítiques governamentals sobre l’ús dels plàstics, la producció i la gestió dels residus durant la pandèmia. Ressegueix els principals acords internacionals (Convenció de Basilea, 2019; la Llei del Mar de les Nacions Unides, UNCLOS; la Convenció Internacional per a la prevenció de la contaminació dels vaixells, MARPOL; GESAMP i GPLM, entre d’altres). Fa un mapamundi molt interessant on marca els límits legals vigents a cada país respecte als Plàstics d’Un Sol Ús, estipulats per la UE (Comissió, Parlament i Consell), EUA i fins a 127 països. I en fa un altre sobre la política de bosses de plàstic, on mostra els països on regeix la prohibició o una taxa, que es troben en entredit. I encara en fa un tercer sobre l’ús obligatori de mascaretes per països.
Algunes xifres
Els plàstics d’un sol ús representaven el 2018 el 46% dels residus plàstics globals. Amb el COVID-19 aquesta xifra s’incrementarà notablement.
Segons WWF (World Wild Fund For Nature) s’estan introduint a la natura com a mínim 10 milions de mascaretes cada mes: en el supòsit que hi hagi una gestió incorrecta de només l’1% dels residus –en realitat aquesta xifra pot ser com a mínim 10 vegades més–, tenim que l’1% representa uns 30.000-40,000 kg de mascaretes que van al medi natural cada mes com a mínim.
La gestió de l’increment de residus de plàstics degut al COVID-19 es fa a través d’abocadors o bé cremant-los. Per tant hi haurà un increment de gasos d’efecte hivernacle i de compostos tòxics.
A la Xina la producció de mascaretes s’ha incrementat un 450% en un mes (de 20 milions a 110 milions el febrer de 2020). Els seus teixits porten polipropilè o polietilè que acaba en microfibres microplàstiques al fons dels oceans i dels sediments.
Al costat de l’increment de la producció, hi ha l’increment de la mala gestió dels residus plàstics que té uns efectes fatals sobre les causes del canvi climàtic.
Recomanacions
La pandèmia actual del COVID-19 ha fet patent la dependència de la humanitat respecte al plàstic com a material i la fragilitat del sistema de gestió de residus i de la reducció dels plàstics. Les pandèmies no són noves en la història de la humanitat i per tant la recerca de solucions ha de ser prioritària, ara més que mai. I això implica nexes directes entre polítics, indústria i recerca.
Algunes de les directives ja adoptades sobre els plàstics s’han de fer realitat ara més que mai. Durant el COVID-19, s’ha multiplicat l’ús de plàstics d’un sol ús i de material protecció individual i, per això, és prioritari repensar i redissenyar els plàstics (per exemple, el desenvolupament de solucions a un preu assequible basades en materials bios i respectuoses amb el medi ambient), juntament amb el millorament de mètodes de reciclatge per assegurar un final de vida apropiat per a aquests productes. S’haurien de produir alternatives reutilitzables (per exemple en els equips de protecció individual) i s’haurien d’incentivar financerament (a nivell del sector industrial corresponent).
Amb la salut pública com a màxima prioritat, les implicacions del COVID-19 en el medi ambient continuen sent infravalorades. Tot i que el nombre dels estudis que examinen l’impacte mediambiental de la pandèmia del COVID-19 (p. ex., en la qualitat d’aire, la petjada de carboni) està creixent dia rere dia, queda poc clar l’abast de l’“impacte” físic de la contaminació de plàstics durant el COVID-19 i el que passarà a llarg termini.
La massa de residus generats a causa del COVID-19 de fet amenaça els mètodes existents de gestió de residus, i signifiquen que la disseminació/contaminació de plàstics pot comportar riscos gravíssims tant per a la salut mediambiental com la humana. Per això és imperatiu incrementar la monitorització (estudis aquàtics, terrestres i aeris) dels residus plàstics post COVID-19 arreu del món. Cal incentivar el moviment social de la Ciència Ciutadana perquè pot ser una gran contribució a aquesta causa. A més, s’haurien de prioritzar els estudis que examinen el destí, el comportament, la degradabilitat i els efectes dels equips de protecció personals i els seus additius, que són una potencial plataforma per als patògens i tenen capacitat adsorbent de contaminants químics. La producció de plàstics s’hauria de desvincular de recursos basats en combustible fòssil com els derivats del petroli.
