Les aigües de pluja, en discórrer per les superfícies urbanes (com ara carreteres, teulades o zones de lleure), arrosseguen múltiples contaminants que s’hi han dipositat. Si no són tractades, aquests contaminants són abocats als ecosistemes aquàtics.

Un estudi coordinat entre l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat del País Basc (EHU) (projecte CityPoll; https://citypoll.eu/) ha analitzat aquestes aigües d’escolament urbà, identificant una llarga llista de contaminants. Entre els més destacats hi ha metalls pesants i compostos derivats del desgast dels pneumàtics, detectats en concentracions elevades. S’ha demostrat que aquest escolament urbà impacta els organismes aquàtics, afectant-ne el creixement, la reproducció o les funcions vitals, cosa que pot tenir conseqüències per al funcionament dels ecosistemes d’aigua dolça connectats a les xarxes de drenatge urbanes.

L’estudi ha trobat grans diferències entre zones d’una mateixa ciutat i també entre episodis de pluja, fet que dificulta la detecció i l’anàlisi de l’escolament urbà. També s’ha avaluat l’eficiència dels filtres verds com a estructures de mitigació d’aquests impactes. A partir dels resultats obtinguts, es proposa utilitzar com a indicador de contaminació per escolament urbà la difenilguanidina, un marcador químic associat al desgast de pneumàtics. L’estudi també apunta que la separació completa de les xarxes de recollida d’aigües pluvials i d’aigües residuals urbanes és essencial per minimitzar l’impacte dels contaminants. Així mateix, es remarca la necessitat de promoure estructures de mitigació basades en la natura com a mesures de tractament de les aigües d’escolament urbà.

En un context de canvi climàtic, en què les pluges són menys freqüents però més intenses, es pot agreujar l’efecte de la contaminació per escolament urbà en els ecosistemes aquàtics receptors. Per això, cal minimitzar-ne l’impacte adaptant-hi els nostres sistemes urbans.