Nosaltres
Serveis
L’estudi Coronavirus in water media: Analysis, fate, disinfection and epidemiological applications, liderat per Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno, i per Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que aborda l’anàlisi i la vigilància del SARS-CoV-2 en medis aquosos, acaba d’aparèixer a la revista internacional Journal of Hazardous Materials, elaborat per un equip integrat per nou investigadors, sis centres universitaris i sis Estats (Itàlia, Espanya, Filipines, Corea, Emirats Àrabs i EUA). A causa de la gran atenció suscitada per aquest tema, els investigadors sotmeten a un rigorós escrutini uns tres-cents treballs d’arreu del món que examinen el destí del coronavirus (CoVs) en sistemes d’aigua.
Entre les conclusions finals destaca especialment aquesta: «Les mostres (p. ex. lloc representatiu, tipus de mostres, emmagatzematge de mostres) i els processos (p. ex. concentració i mètodes de quantificació) afecten la mesura de la concentració del coronavirus incloent-hi el SARS-CoV-2 en aigües residuals. Això és necessari per explotar i implementar el potencial significatiu del WBE (Wastewater-Based-Epidemiology o anàlisi d’aigües residuals amb fins epidemiològics) com una eina eficaç de vigilància. Es recomana fer 24 h de mostreig permanent i anàlisis repetides per aconseguir resultats robustos i consistents.»
En aquest context, Damià Barceló declara que «la Comissió Europea ha engegat un Programa de Vigilància del Covid-19 en aigües residuals amb els Estats membre que els tirin endavant i que estableixin comparacions amb les dades de salut, cosa que a Catalunya ja estem fent i que la Comissió desconeixia». Barceló precisa que «ha mostrat un gran interès per saber com ho estem fent a Catalunya des de fa més d’un any».
El diagnòstic dels experts posa en qüestió especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables del virus i la quantificació de CoVs i, en particular, de SARS-CoV-2 en l’aigua potable i en aigües residuals entorn del debat sobre els mètodes de concentració i els mètodes de detecció emergents. L’anàlisi de l’estabilitat mediambiental de CoVs, amb una atenció especial al SARS-CoV-2, i l’eficàcia dels mètodes de desinfecció es veuen aquí revisats a fons. El resultat és una visió global de la situació i circumscriu les bases per a un debat i una anàlisi ulteriors sobre el risc associat a la presència del SARS-CoV-2 en medis aquosos.
Les dades examinades indiquen que la detecció del virus en aigües residuals i en aigua natural proporcionen una eina potencialment molt valuosa per a l’apreciació del risc microbiològic quantitatiu (QMRA) i per a l’epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) amb l’objectiu d’avaluar els nivells de circulació del virus entre la població. Els assajos de virions viables en medis aquosos proporcionen informació sobre la seva integritat, capacitat de replicació (en espècies d’amfitrió adequat) i en la seva potencial infectivitat. Aquí es presenten i s’examinen els reptes i els problemes crítics rellevants respecte a la detecció del coronavirus en diferents matrius d’aigua tant amb mètodes directes com substitutius, així com la implementació d’eines epidemiològiques.
Holanda, Austràlia, Finlàndia, França, Itàlia, Portugal i Espanya han posat en marxa programes de control de les aigües residuals. S’han sumat esforços públics i privats per controlar la presència del virus en aigües residuals, a Itàlia, especialment afectada per la Covid-19, i a Holanda, que té monitoritzat el control de més de 300 plantes de tractament d’aigües residuals. Sobretot com a eina d’indicador epidemiològic de la disseminació del virus.
I entre les conclusions finals també destaquen:
1. La utilització excessiva de desinfectants va associada a problemes de salut mediambiental i humana i, per això, per a la desinfecció del SARS-CoV-2 es recomanen dosis convencionals dels desinfectants habituals per al sanejament i el tractament de les aigües residuals.
2. Els avenços assolits durant aquesta pandèmia dins el procés de monitorització basat en el WBE es poden estendre a altres aplicacions, per exemple, a la monitorització de patologies, com la diabetis, l’obesitat i la hipertensió.
3. Un coneixement acurat del comportament del virus en el medi ambient es pot implementar dins un model precís i informatiu que també pot utilitzar dades basades en el WBE. Aquest model pot ajudar a desenvolupar aproximacions tecnològiques i polítiques pràctiques necessàries per mitigar les conseqüències sobre la salut pública i l’economia causades per les actuals epidèmies del virus o altres brots potencialment possibles.
Signen l’estudi internacional Coronavirus in water media: Analysis, fate, disinfection and epidemiological applications Vincenzo Naddeo, la Università di Salerno, i Damià Barceló, director de l’ICRA, al costat d’Antonio Buonerba (Università di Salerno, Itàlia), Mary Vermi Aizza Corpuz (Centro Universitario per la Previsione e Prevenzione Grandi Rischi, C.U.G.RI. Università de Salerno-Università di Napoli Federico II), Florencio Ballesteros (University of the Philippines), Kwang-Ho Choo (Kyungpook National University, Corea), Shadi W. Hasan (Khalifa University of Science and Technology, Abu Dhabi, United Arab Emirates), Gregory V. Korshin (University of Washington), Vincenzo Belgiorno (Università di Salerno, Itàlia).
L’lnstitut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
L’ICRA és un centre multidisciplinari de recerca en aigua creat el 26 d’octubre de 2006, pel govern de la Generalitat de Catalunya. A més, és un centre CERCA i compta amb l’impuls dels seus patrons: el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat (DECO), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Girona (UdG).
És un referent internacional que aposta per la investigació del cicle integral de l’aigua, en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua, en el sentit més ampli de la paraula, (química, microbiològica, ecològica, etc…) i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.
La recerca que s’hi duu a terme es refereix a tots els aspectes relacionats amb l’aigua, especialment aquells que tenen a veure amb el seu ús racional i els efectes de l’activitat humana sobre els recursos hídrics.
