El papel de la eliminación de represas en la restauración del equilibrio morfosedimentario y flujos de carbono en redes fluviales:
Molts objectius per a una Transició Verda requereixen la restauració de l’estructura i el funcionament d’ecosistemes degradats. La continuïtat fluvial és un pilar per garantir la provisió de serveis ecosistèmics per part de les xarxes fluvials, i la recuperació de la continuïtat en rius mitjançant la remoció de preses ha estat identificada per la Comissió Europea i el Govern d’Espanya com un objectiu necessari per a la Transició Verda.
UNDAMMED establirà les bases per anticipar el paper de la remoció de preses a la restauració de la dinàmica sedimentària, hidrològica i del carboni en xarxes fluvials. Després de més d’un segle de represament intensiu, la majoria de xarxes fluvials a Europa estan poblades per una miríada d’estructures de mida variable. Això ha modificat profundament la hidrologia de conques i els ecosistemes fluvials, i el seu paper com a reguladors de les interaccions entre les aigües superficials i subterrànies i el transport de sediments des dels ecosistemes terrestres als costaners. Això inclou l’enterrament de quantitats substancials de carboni orgànic als sediments atrapats per preses i preses, cosa que ha establert nous punts crítics d’emissions de metà a l’atmosfera quan el carboni orgànic es descompon.
Ara, molts d’aquests dics i preses estan a punt de ser desmantellats. Tot i això, poc se sap sobre com el desequilibri hidrològic i sedimentari promogut per la presa determinarà les noves trajectòries físiques un cop eliminat l’obstacle, ja que es disposa de molt pocs estudis que avaluïn la situació prèvia a l’eliminació. En el cas de la majoria de les preses construïdes per facilitar la recàrrega d’aigües subterrànies a zones semiàrides, fins i tot ignorem si la presència de l’obstacle impacta significativament la infiltració. Com a conseqüència, els professionals encara no tenen un marc teòric per anticipar els efectes de la remoció de preses en la restauració de l’equilibri hidrològic i sedimentari de la xarxa fluvial, fet que es tradueix en grans incerteses sobre el resultat dels projectes de remoció de preses . A més, també ignorem la dinàmica combinada de les fraccions inorgàniques i el carboni orgànic, la qual cosa és necessària per anticipar els compromisos entre la recuperació de l’equilibri hidrològic i sedimentari, l’eliminació dels punts calents d’emissió de metà a les zones inundades i la potencial removilització a l’atmosfera del carboni orgànic enterrat als sediments.
En el context actual d’emergència climàtica, s’ha d’afegir la modificació d’embornal de carboni i punts calents d’emissió de metà a les consideracions ambientals habituals incloses en els projectes de remoció de preses (per exemple, restauració d’hàbitat, biodiversitat). En coordinar tres subprojectes que contribueixen una col·lecció única de mètodes d’avantguarda de diferents disciplines (morfodinàmica, biogeoquímica del carboni, modelatge numèric), UNDAMMED brindarà una perspectiva nova per comprendre com la remoció de preses s’alinea amb diverses polítiques ambientals a escala nacional (p.e. Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), europea (p.e. Green Deal de la UE) i global (p.e. acords COP26). UNDAMMED també aplanarà el camí per a decisions informades sobre el destí de les petites preses que es posin fora de servei la propera dècada.
Marcé Romero, Rafael; Gutiérrez Provecho, Carmen; Catalan Garcia, Nuria; Mercado Bettin, Daniel Augusto; Cojoc, Lorena Cristina; Bisbal Regidor, Elsa